divendres, 20 d’octubre de 2017

BENVINGUDA!


EL REPTE DE LA SETMANA

L'escriptor tortosí Francisco Martorell, l'any 1627 parlava de l'aigua de Cardó a la seva obra 'Historia de la antigua Hibera'. Hi podem llegir:

El agua que tiene este sitio es mucha y saludable, así la de las fuentes, que son muchas, como la de los arroyos, de modo que es opinión de los pastores que si el ganado está enfermo de abundancia de sangre, bebiendo en ella sana luego.
Nacen, las más de ellas (parla de les fonts), en las cimas más altas de los montes, de donde, como de unos pechos de la naturaleza, desciende arroyos que, como ríos de leche, crían y sustentan la fertilidad y hermosura de los valles.


  • On és ara l'aigua de què parla Martorell al seu llibre? Per què no ragen les fonts i no s'observen rierols, avui? 
  • Com obtenen les plantes i els animals de Cardó l'aigua que necessiten per viure?
  • Tenen alguna cosa a veure les propietats de l'aigua que esmenta l'escriptor amb el fet que segles més tard es construís a Cardó un balneari?


Envia'ns un comentari.

dijous, 19 d’octubre de 2017

Els fruits de tardor a la serra de Cardó, per Manolo Arrufat


Manolo Arrufat participa en grup de recerca, format per vuit persones, que es dedica a registrar la natura del nostre territori. Fins avui, aquest grup de recerca ha publicat vuit llibres.

El senyor Arrufat va aprendre sobre les plantes gràcies al seu pare, però sobretot, de manera auto-didàcta. De la botànica, li interessa en especial la manera en què les persones utilitzem les plantes com aliment, com a medecines, com a matèria primera per a fer vestits i estris, etc. La branca de la ciència que estudia l’aprofitament humà de les plantes s’anomena etnobotànica.

A la tardor, època en què vam fer la visita a la serra de Cardó, els arbustos amb fruit són els que criden més l’atenció de l’excursionista.

Els ARBUSTOS es diferencien dels ARBRES en què mentre que els últims només tenen un peu, els primers en tenen diversos:

ARBUSTOS
ARBRES
Arboç (arborcer). El fruit és comestible i se’n extrau licor i s’obtenen melmelades.
Boix. Fusta dura bona per fer culleres i motllos per a joieria.
Cirerer de pastor. El fruit és comestible i l’arbust melífer, és a dir, les flors són visitades per les abelles i en fan mel.
Matapoll. Compte, el seu fruit és verinós!
Cepell (bruc).
Grèvol. Protegit per la llei, tot i que el seu fruit és molt verinós.
Gessamí silvestre. Compte, el seu fruit és verinós!
Ginebre
Càdec. Dels seus fruit s’obté licor.
Lledoner. El fruit és comestible. La seva fusta s’usava per fer forques, gaiatos i altres objectes.
Figuera. La seva fusta és tova i fa mal cremar.



Els BOLETS són uns altres fruits de la tardor de la serra de Cardó. Els bolets s’alimenten de la matèria orgànica del bosc.

Els xampinyons de bosc són comestibles i tenen olor d’anís. No tenen volva al voltant del peu i les làmines de sota el barret són de color.

La farinosa i l’amanita són exemples de bolets tòxics. Es reconèixent per tenir volva al voltant del peu i làmines de color blanc.

La natura és molt soferta  i no es queixa mai. La natura ens ho dona tot: aire, fruits, fusta,... Si els humans la destruïm, estem destruint el nostre tresor.
Manolo Arrufat,
19 d’octubre de 2017


dimecres, 11 d’octubre de 2017

Cardó, la vall amagada


La sortida a Cardó és una de les que més m’agrada fer. Aquesta Serra és una gran desconeguda per a la majoria de persones d’Amposta, tot i que és ben a la vora. A més, la pujada al cim de la Creu de Santos, a 942 m d’altitud, es fa per la vessant més ombrívola de la serra, travessant el bosc d’alzines, un dels meus preferits que contrasta amb la nuesa de les roques que dominen el vessant sud de la Serra, al qual s’hi arriba a través del collet de la Creu de Santos. Des del cim es divisen les comarques del Baix Ebre, al Sud, i de la Ribera d’Ebre, al Nord. La primera, dominada per la vall que forma el riu Ebre que serpenteja fins arribar al Delta; i, la segona, posada a una cubeta natural absolutament plana, envoltada de serres.

Aquesta, era la primera vegada que ens acompanyaven guies de l’empresa Gubiana dels Ports. És notava que tots dos eren uns grans coneixedors de la Serra i en tot moment ens van fer conèixer la flora, els itineraris, els usos i tot allò relacionat amb aquest bonic espai natural. A més, durant tot el camí ens van ensenyar com havíem de comportar-nos en travessar el bosc, casa de moltes espècies animals que calia respectar. I la millor forma d’aconseguir-ho era amb el nostre silenci.

Sincerament, el tema del guardar silenci va ser molt decebedor. És una llàstima que al bosc ens comportem com si estéssem al pati de l’Escola. Ens cal aprendre molt encara sobre com saber estar quan estem a la natura. A la muntanya, nosaltres som els convidats i gaudir-ne, per a mi, va molt relacionat en tenir una actitud correcta que implica no destorbar la pau del bosc. Malauradament, no ho vam aconseguir i vam perdre, així, l’oportunitat de gaudir d’un dels atractius de la Cardó, la llibertat que aquella Vall pot donar als nostres esperits.

L’any 1627, l’escriptor tortosí Francisco Martorell parlava d’aquest regal de pau i tranquil·litat que ens proporciona la serra de Cardó, a la seva obra ‘Historia de la Antigua Hibera’:

   Sólo a ti, Cardó, vuelvo los ojos, para los cuales eres un cielo en la tierra, un paraíso de deleites en este destierro del mundo, y un puerto segurísimo de todas sus borrascas.

   Precien los príncipes sus Escoriales, Prados y Aranjueces que, para mí, no llegan al Yermo de Cardó. Estime la vana ostentación del mundo las fábricas, edificios, comercio y trato de las ciudades más famosas, que todo ello es yermo, soledad y destierro comprado en el desierto, soledad y yermo de Cardó. Que más deleita el grosero murmurar de las fuentes, el gorjear de las aves, la hierba ruda, el boscaje inculto, los greñudos cerros, los espesos valles, la bárbara arboleda, el prado crespo y vario con la hermosura de mil nativas flores, que todas las recreaciones de les príncipes del mundo.

Amb tot, la sortida va pagar la pena. Sé que algunes persones van dir sufocades que no tornarien mai a la muntanya. Estic segur que no ho deien de debò. Probablement, era el cansament el que feia dir aquelles coses, però una vegada a casa, mentre descarregava les fotos del nostre ‘ral·li fotogràfic’, vaig poder veure en les cares de les persones fotografiades la felicitat obtinguda en poder compartir amb les companyes i companys de classe un dia a un lloc tan especial com la serra de Cardó.
Emilio
Algunes persones van voler deixar constància del seu pas per la Creu de Santos al llibre de visites que la Unió Excursionista de Catalunya (UEC) te al cim. 

divendres, 22 de setembre de 2017

Sortida a Cardó



Què sabem de la muntanya?

Metodologia: treball individual, primer, i en grups amb càrrecs rotatius, després.

  • Paraules relacionades amb la muntanya i classificació d'acord amb categories donades (natural -animal o inanimat-, artificial, activitats). 
- Cada muntanya té característiques pròpies

- Hi trobem elements naturals i artificials

- Hi podem fer activitats diverses, algunes econòmiques, d'altres de lleure.

- A la muntanya trobem sensacions diferents, però també obtenim matèries primeres

- La vegetació canvia segons els factors ambientals. Els humans també podem canviar la vegetació de la muntanya.  

  • Vocabulari: muntanya, vessant, cim, serra, serralada, sistema muntanyós. Identificació de paraules (noms, verbs i adjectius) que representen el que és Cardó.

  • Situació de la Serra sobre el mapa de Catalunya, com a part de la serralada Pre-Litoral.

  • Diversitat vegetal i animal en funció dels factors ambientals com ara  l'orientació al sol (lluminositat i humitat). 'La casa dels senglars'. Dinàmica d'educació ambiental per conèixer la necessitat de conservar espais d'interès natural, com la serra de Cardó-Boix, per tal de preservar la seua biodiversitat.

  • Itinerari a la Creu de Santos des de l'antic balneari de Cardó. A partir d'una dinàmica 'd'estenedor', ordenar les etapes de l'itinerari, interpretant un mapa topogràfic escala 1:5.000. Comprovar el resultat amb un text amb l'itinerari complert.

Exposició al museu de les Terres de l'Ebre

1937. Quan la ribera no tenia amo. Crònica de la Col·lectivitat General d’Amposta.




Activitat d'acompanyament per conèixer el vocabulari específic del text que acompanya l'exposició 1937, quan la ribera no tenia amo. Crònica de la Col·lectivitat General d'Amposta:

Sistema productiu, col·lectivitat, capitalisme, col·lectivisme, anarquista, consell municipal, comitè, CNT i UGT, Col·lectivitat General d'Amposta, 10% de la població, seccions, mitjans de producció, cooperativa de consum. 

Lectura comprensiva del text que acompanya l'exposició inaugurada al Museu de les terres de l'Ebre:
  • Què s'inaugura?
  • Què va passar a Catalunya l'estiu de 1936? I a Amposta?
  • Com es va organitzar la Col·lectivitat General d'Amposta?


"1937. Quan la ribera no tenia amo. Crònica de la Col·lectivitat General d’Amposta" és el títol de l’exposició que s’inaugura aquest divendres a les 19:30h al Museu de les Terres de l’Ebre

L’estiu del 1936, a més d’un cop d’estat i l’inici de la Guerra Civil, Catalunya va viure una revolució social única a Europa. El sistema productiu canvià radicalment i les col·lectivitats obreres −industrials o agràries− van aconseguir, durant un temps breu, arraconar el capitalisme.

A la comarca del Montsià i el Delta el triomf del col·lectivisme va ser rotund i la gran transformació de la vida a Amposta, aleshores capital anarquista de les Terres de l’Ebre, fou un capítol especialment important, lloat entre 1937 i 1938 i oblidat a partir de 1939, una vegada perduda la guerra.

El procés de col·lectivització de la capital del Montsià va començar el juliol de 1936 amb la creació del comitè, es desenvolupà a través del consell municipal dirigit per la CNT i la UGT i culminà a principis del 1937 amb la creació de la Col·lectivitat General d’Amposta amb els anarquistes en solitari.

La Col·lectivitat General d’Amposta estava formada per prop de 1.200 persones, procedents d’unes 700 famílies diferents, el 10% de la població. Va ser la més nombrosa de totes les Terres de l’Ebre i proporcionalment la més rellevant de Catalunya. Era dirigida per un comitè de control i estava organitzada en seccions: pagesos (la més important), paletes, indústria arrossera, indústria pesquera, intercanvi, pintors, panaders, fusta, ramaders, economia, abastament, i altres de més secundàries.

Va arribar a instaurar un sou familiar com a pagament, i si un home estava al front de  guerra, el cobrava la dona. La vivenda, la farmàcia i el metge eren gratuïts. Si la casa era de propietat, la col·lectivitat pagava la contribució i les despeses. L’escolarització era obligatòria i mixta.

Entre les realitzacions més destacades pel que fa als mitjans de producció, cal assenyalar: la granja “Roja i Negra” amb una dotzena d’incubadores elèctriques i 8.000 exemplars de diferents races d’aus de granja, una vaqueria amb una setantena d’animals i una producció d’uns 400 litres de llet al dia, una cooperativa de consum instal·lada a l’església -que es va convertir  en magatzem-, una fàbrica de mosaic i forn de guix, dos forns de pa, etc.




Comunitat de grans del Consol Ferré

A partir d'exemples tractar d'explicar què és una comunitat , concretament, la de grans del Consol Ferré. Provar de fer-ho a través un dibuix i explicant quines actituds, comportaments, maneres de fer... poden ajudar a enfortir la nostra comunitat.

‘Col·lectivitat agrària’ vs ‘comunitat de grans’, semblances i diferències.  

Els delegats de classe expliquen com s’ha desenvolupat la primera reunió del ‘consell comunitari’ amb representants de totes les aules que formen la comunitat de grans, per tractar la decoració del passadís a partir de les nostres idees sobre què significa formar una comunitat.

dissabte, 17 de juny de 2017

Capsa d'estiu

No t'oblides de dur la teua capsa d'estiu en tornar a l'Escola, al setembre!


Comiat

Abans d'acabar el curs hem volgut acomiadar-nos de Jade, Mila, Lorna i Alexandru que, per diversos motius, deixen l'Escola per començar un nou camí.

Totes i tots hem volgut dir la nostra i agrair tot el que han fet per nosaltres. Als quatre els desitgem tot el millor i els convidem a seguir amb nosaltres a través de les entrades del nostre blog.

Una forta abraçada!


Com podem grabar i penjar els nostres vídeos a Youtube?

Alexandru ens explica de manera molt didàctica com podem grabar un vídeo en pantalla i, en acabar, penjar-lo al Youtube. Una informació molt útil per als nostres Projectes.

divendres, 16 de juny de 2017

Ya puedes leer el número 4 de DIGIVISTA, la revista digital de ciclo superior en lengua castellana.
El número de verano de 2017, lo dedicamos a artículos de opinión escritos por las y los jóvenes redactor@s de DIGIVISTA.


dijous, 15 de juny de 2017

Sortida a la Ràpita

Tal com vam parlar en assemblea, el dijous 15 de juny vam fer la sortida en bici a Sant Carles: visita al Museu de la Mar de l'Ebre per descubrir el nostre 'objecte xerraire', bany a la platja del Pipi, dinar 'de luxe' al parc de Garbí i, a la tornada, banyet al canal. Afortunadament, la climatología va ser benigna amb nosaltres. 




Ara bé, costa decidir què va ser més divertit, si prendre el bany al mar o al canalet de la Ràpita, de tornada. Jutgeu vosaltres mateixos observant les imatges d'aquí sota:

divendres, 9 de juny de 2017

Fem de guies del museu de la Mar de l'Ebre

Imagina que ets el guia del museu de la Mar de l'Ebre i que al teu davant tens un grup de visitants al qual has d'informar. Memoritza el text que apareix a sota per tal de saber el que has de dir.



EL MUSEU DE LA MAR DE L'EBRE

Què és el museu de la Mar de l'Ebre?
Era l'antic edifici d'oficines i tallers de la Reial Companyia de Canalització de l'Ebre. Avui, el museu de la mar de l'Ebre ensenya els àmbits marins, peixos i els canvis de la costa durant la història, des d'Hospitalet de l'Infant a Alcanar.

Estarà obert el dijous 15 de juny? A quina hora?
Si, estarà obert a partir de les 11 del matí.

Quin tipus d'objectes podrem trobar?
A la primera planta hi ha dues exposicions permanents 'La mar de l'Ebre: del Cap de Terme a Sòl de Riu' i 'Terra de pescadors i mariners'. En aquestes exposicions trobarem peixos dissecats, la col·lecció malacològica (és a dir, de petxines) de Joan Brunet, i moltes coses de l'antiguitat que s'han trobat al fons del mar. També, eines que utilitzaven els pescadors i els mariners.

Quina classe d'informació trobarem al Museu?
Més informació sobre el mar de la que sabem nosaltres. Com per exemple, informació sobre grups biològics marins, sobre els ambients marins, sobre la importància geoestratègica de la costa de l'Ebre al llarg de la història i, també un àudio-visual sobre els perills que corren els navegants per la costa de l'Ebre.

divendres, 2 de juny de 2017

Alguns dels continguts treballats durant el tercer trimestre

PRESENTACIONS A L’ESCOLA A CÀRREC D’EXPERTS

      Afectivitat i sexualitat. Contes sobre la diversitat familiar Tots nosaltres, pel grup d'animació 'Fes-t'ho com vulguis'.

      Conferència a càrrec de la dietista Sara Lapeira. Què podem menjar per esmorzar? Relacionar la ingesta desucre amb els residus que generen els productes elaborats que el porten.




SORTIDES

Visita a exposició SOSTENIBILITAT I MEDI AMBIENT 'Dona la volta. Del residu al recurs' instal·lada a l'auditori de les Fires:  5 grups de 5 persones per treballar cadascun dels elements informatius (temes: paper, vidre, plàstic, matèria orgànica i resta; després, al parc dels Xiribecs, 5 grups nous formats per una persona decada grup anterior per compartir la informació i treure'n conclusions. En acabar, a la classe,  reflexió sobre la sortida:

·         Per què aquest títol?

·         Quin beneficien treus tu de 'donar la volta' a la situació?

·         L'exposició et suggereixalguna idea per a la festa del Residu Zero?



Teatre en anglès: Robin Hood



Jornades Esportives Apasa (dedicades al futbol) . Dintre el projecte d’escola Patis compartits amb el centre l'Àngel. Contextualització i realització de l’activitat.


Sortida en bicicleta a Sant Carles de la Ràpita: Museu de la Mar de l'Ebre i Platja de Garbí.



PROJECTES

Separem

Organització Festa Reduïm, Separem, Reutilitzem.. Assemblea. Comissions (presentació Capgrossa, publicitat i tallers/activitats) i divisió en sub-grups. Preparació per comissions de la Festa.  Tallers, paradetes, presentació de la Capgrossa.

Valoració reflexiva de la festa del 'separem, reduïm, reutilitzem".Correcció lingüística.


Apadrinament lector: pic-nic literari.


Páginas amarillas: entre les aules de 5t i 6t.


Digivista: artícle d’opinió amb il·lustració pròpia.


Contes de la Capgrossa: redacció, presentació a les aules, pressupost per a la impressió...




FESTES

Sant Jordi:

Mural de Sant Jordi per a la parada de l’AMPA. Inauguració de ‘Lo balconet de lectura’. Preparació i presentació de contes de la Capgrossa a les aules.

Festa 'Reduïm-Separem-Reutilitzem' per a tota l'Escola: presentación de la Capgrossa, paradetes i jocs per a tota l'Escola.



DINÀMIQUES

·         Convivència

·         Treball cooperatiu

·         Aprendre a aprendre

·         Assemblees i treball per comissions: Festa Residu Zero, Digivista i preparació sortida en bicicleta a Sant Carles de la Ràpita.

·  

MEDI

Projecte ‘Separem’

-Presentació dels contes de la Capgrossa i Festa 'Reduïm-Separem-Reutilitzem'.



Natural

      Introducció al plànol. Els punts de vista.Els objectes canvien de mida segons la distància: la perspectiva. Interpretem plànols d’espais que ens sons propers i d’espais inventats.

      Els mapes. Llistem, individualment, tots els elements del paisatge quepodrem veure durant un trajecte d'Amposta a Sant Carles de la Ràpita.Fem grups de tres i ampliem la llista. Canvien tots de grups i ampliem el llistat encara més, si és possible. Canviem tots de grup i decidim quins dels elements anotats tenen un origine humà i quin són naturals. Discutim els dubtes. Canviem de grups i anotem quins elements de les llistes sortiran a un mapa i quins no. Decidim un criteri per dir si un determinat element sortirà al mapa o no. Les respostes donades pelsgrups són:
  • Depèn de l'experiència que tenim en llegir mapes i el sentit comú que ens farà decidir si un element ha de sortir o no.
  • Al mapa sortirà allò que és important per a molts, tot i que no a tots els mapes sortirà el mateix.
  • Al mapa sortirà el que ens ajuda aorientar-nos i a dir on som.
  • Depèn de l'alçada a que ens posem perfer el mapa, quan més amunts sortiran menys detalls.

       Quina diferència hi ha entre un plànol i un mapa?
  • Plànols: donen instruccions per fer una construcció; representen una zona reduïda; et permeten conèixer un trajecte; donen més detalls...
  • Mapes: situen elsllocs; representen una àrea gran; et permeten conèixer un trajecte.. La diferència principal està en l'escala a què traballem. Trobem una definició d'escala: representar un element que existeix en la realitat a diferent mida, però respectant les proporcions de l'original.

        Punts cardinals. La posició relativa del sol al cel en funció de l'hora del dia llegida a través de l'ombra d'un trespeus al pati. Representació dels resultats en un gràfic utilitzant un full de càlcul. Base d'orientació. Com canviarà la llargada de l'ombra enfunció de l'estació i per quin motiu?

        Treball amb ombres. Què observem?

Si canviem l'angle d'inclinació,l'ombra es fa gran o menuda.
  • Si canviem la distància de la llum al'objecte, l'ombra es fa més gran o més menuda.
  • Si il·lumineml'objecte verticalment, l'ombra que es veu pren la forma de la part superior del'objecte.
  • Quan il·luminem un objecte apareix una zona d'ombra i una de penombra, més prima, al voltant.

Social

Presentacions de personatges històrics relacionats amb la Guerra Civil.



MATEMÀTIQUES

Resolució de problemes:

        Enigmes matemàtics: resolució individual i en grups cooperatius.

        Resolució de problemes: treball en grups cooperatius. estratègies.

Càlcul:

        Càlcul mental: estratègies de  resolució individuals i en grups cooperatius.

        Algoritmes de la restaportant-ne amb números decimals.

        Pressupost per imprimir els comptes de la Capgrossa.

        Càlcul de distància sobre mapa utilitzant escales gràfiques i numèriques.

        Càlculs de quan tardarem en bici en anar a la Ràpita, segons amb lavelocitat a què pedalem (5,5 km/h, 11 km/h o 2,5 km/h)

Geometria

      Lectura de plànols d'espais reduïts, però no coneguts. Construcció de maquetes. Identificar a quin plànol correspon cada maqueta. Què hem detenir en compte a l'hora de llegir un plànol/mapa? Orientar el mapa al nord; comparar la distribució dels elements a la realitat o maqueta ambels elements que apareixen al plànol.

      Mesura i construcció d’angles i línes paral·leles i perpendiculars utitlitzant el transportador, l’escaire i el cartabó.

Relacions

     Treballem a escala. Representem figures geomètriques a diferent escala 1.2, 1.3, 1:5, 5:1...

      Figures geomètriques a escala. Veure que el perímetre augmenta enproporció aritmètica a l'escala utilitzada. Quan engrandim una figura de manera proporcional, existeix una relació entre el perímetre de la  figura i el de la mateixa figura a escala. Simultipliquem el perímetre de la figura inicial per l'escala utilitzada, el resultat serà el perímetre de la figura final. En canvi, la relació amb la superfícies és exponencial.

     Relacions geomètriques (línials) i geomètriques (exponencials)

     Representar el creixement i desenvolupament de cadascú a partir de la informació que apareix al llibre de salut.

     Representació de dades digitals en un gràfic utilitzant un full de càlcul.

Mesura

     Col·locar objectes  en el plànol d'acord amblles mides.

     Representar un objecte de la classe en perspectiva. Prendre mesures del'element en centímetres. Passar-les a escala 1:10. Construir lamaqueta de l'objecte a escala.




LLENGUA CATALANA

Lectura:

        30’ de lectura diària.

Projecte ‘Apadrinament lector’

Picnic literari al parc dels Xiribecs.

Valoració activitat apadrinament: parelles i grups de quatre. Tota laclasse. Aspectes que han sortir bé i aspectes a millorar.

Ortografia

        Quadernets editorial Text62

Tipologies textuals:

-          El conte: introducció, nus i desenllaç. Registre apropiat a l’edat del destinatari.

-          Narració: 'quina sort!'. Relatar quines han estat les experiències personals més afortunades i més desgraciades que es recorden.

Grups d'escriptura: contes de la Capgrossa

Taller d’escritpura

Correcció col·lectiva textos: coherència, cohesió.

Revisió de la coherència, morfosintaxi, lèxic de textos explicatius del procés

d'estampació.

Jocs de llengua




LLENGUA CASTELLANA

Proyecto ‘Digivista’

Digivista. Article d'opinió. Organització del treball segons model, per parelles. Información y redactado.

Lectura comprensiva

Preparació del vocabulari a partir de la lectura d’un article sobre la representació del planeta en mapes.

Escritura

Ortografia

Dictados preparados.



TALLERS

      Mural de Sant Jordi per a l'AMPA

      Estampació de samarretes: colors bàsics i barreges segons proporcionsfer obtenir els secundaris. Com aplicar el color (pintura + oli dellinasa + pinzell remullat en dissolvent). Estampació sobre lessamarretes ben tibades. Nteja del pinzell (en paper, dissolvent i aiguaamb sabó)

      Valoració de les activitats d'estampació.

      Manualitats ecològiques

      Fem el nostre nom en tres dimensions, per presentar-nos a Naoufal.

      Dibuix geomètric en perspectiva (a mà alçada): projecció axonomètrica,projecció cònica frontal i perspectiva cavallera.

      Escaire, cartabó i transportador. Dibuixar línies paral·leles. Dibuixar angles d'una mesura donada.